Les dues grans línies de recerca són les següents:
COMUNICACIÓ EN ENTORNS DE RISC
Abasta els àmbits de la comunicació estratègica en el seu sentit ampli com són l'assessorament en comunicació política, la planificació de comunicació institucional, el disseny de campanyes comunicatives de tipus corporatiu i institucional, els gabinets de comunicació d'empreses, institucions públiques i partits polítics, les relacions públiques en els àmbits descrits i l'especialització periodística en temàtiques relacionades amb la política -campanyes electorals, gestió de crisis polítiques-, les institucions i la indústria i el medi ambient.
Àrees de treball:
- Comunicació de risc: les àrees de treball en el marc d'aquesta línia de recerca són la identificació analítica dels actors implicats en el procés de comunicació pública derivat de l'entorn institucional petroquímic del Camp de Tarragona; l'avaluació de les categories rellevants en la construcció del a percepció del risc i la seca recepció sociocultural; l'anàlisi de les pràctiques d'informació i de comunicació de risc; el diagnòstic de les definicions de les pràctiques de comunicació de risc petroquímic a la UE; i les propostes d'intervenció comunicativa i d'harmonització de bones pràctiques per a l'enfortiment del diàleg i l'ús efectiu de les tecnologies en xarxa, de la comunicació de proximitat i dels mitjans d'informació.
- Comunicació i turisme: se centra en l'estudi de la comunicació i promoció turística a través de l'ús de les noves tecnologies, Internet i les pàgines web. El tema principal de l'estudi és el tractament de les marques de les ciutats en les seves pàgines web oficials. L'enfocament està obert a altres temes d'interès relacionats amb la comunicació i el turisme com ara: el citymarketing, les marques de les destinacions, la promoció de ciutats, les relacions públiques turístiques, etc.
- Comunicació política: aquesta línia de recerca es planteja com una recerca multidisciplinar de la comunicació derivada dels processos polítics i electorals - comicis europeus, generals, autonòmics, municipals i referèndums - que es realitzen a l'Estat espanyol i, especialment, a Catalunya. En els treballs que es duen a terme en aquesta línia es col·labora amb el Grup UNICA de la Universitat Pompeu Fabra. Dins d'aquest àmbit de treball, s'està creant un arxiu que recull documents propagandístics generats pels partits polítics a l'Estat espanyol des del començament de l'actual democràcia fins a l'actualitat. El principal objectiu és donar suport a la docència i a la recerca en temes relacionats amb la comunicació política.
- Economia política de la comunicació: l'Economia Política de la Comunicació constitueix un àmbit de recerca en Comunicació Social amb una llarga trajectòria arreu del món i un important corpus teòric i metodològic. Se centra en l'anàlisi dels sistemes mediàtics des del punt de vista de la seva organització, estructura, finançament i control. Simplificant molt es podria dir que l'Economia Política de la Comunicació pretén estudiar el qui del cèlebre model de Lasswell: els emissors, entesos no tant com a individus sinó com a organitzacions complexes, i sempre posant-los en relació amb el context socioeconòmic de cada societat i període històric, a la llum de les estructures i els fluxos de poder socioeconòmics.
- Comunicació corporativa, mitjans i patrimoni cultural: el seu principal objectiu és l'estudi dels processos de comunicació entre les organitzacions vinculades al patrimoni cultural (museus, entitats públiques i privades vinculades al patrimoni cultural, etc.) i els seus diferents públics. També està orientada a l'estudi de l'impacte dels mitjans de comunicació sobre la reputació de les organitzacions. Els treballs de recerca estan orientats a l'anàlisi de les organitzacions, dels seus públics/stakeholders, dels mitjans i recursos de comunicació i de les interaccions en els processos de comunicació.
- Comunicació i salut: el principal objectiu d'aquesta línia de recerca és analitzar els diferents processos de comunicació entre institucions relacionades amb el camp de la salut (hospitals, governs/ministeris, associacions, etc.), pacients i professionals sanitaris que treballen en aquest àmbit. De manera específica, se centra sobretot en l'anàlisi d'estratègies comunicatives en entorns 2.0 (interaccions metge-pacient), així com el desenvolupament de solucions digitals (aplicacions, plataformes on-line, etc.) que permetin millorar l'eficàcia dels actuals sistemes sanitaris. Aquesta línia de treball també abasta estudis d'alfabetització de la salut (health literacy), promoció de la salut (health promotion) i salut pública (public health).
IDENTITATS I ESTUDIS CULTURALS
Se centra en l'anàlisi de la cultura mediàtica com a element cabdal en els processos comunicatius, posant èmfasi en l'estudi dels mitjans de comunicació emmarcats en el funcionament social, ideològic i econòmic de la societat actual (tenint en compte les dimensions transversals de gènere, origen ètnic, edat i classe, així com també el paper dels mitjans en la construcció d'elements identitaris diversos); i en la vinculació dels estudis culturals als mitjans, més concretament el que als àmbits acadèmics anglosaxons es denominenfilm studies, critical studies on television and new media studies.
En paral·lel a aquest vessant més analític i centrat en la recepció, el nostre treball se centra també en l'aplicació de la recerca en la producció audiovisual i publicitària, l'estructura dels mitjans o l'anàlisi de contingut.
Àrees de treball:
- Estudis de televisió i cinema: aquesta línia de recerca se centra en l'estudi de la història del cine i la televisió de forma multidisciplinar, tenint en compte elements de la semiòtica, l'anàlisi textual, la sociologia, l'antropologia i els estudis culturals. Això inclou l'estudi diacrònic del cinema i la televisió com a agents socials que creen discursos polítics, econòmics i culturals. En aquesta línia, es presta especial atenció a aspectes com el cine i la televisió a Espanya durant el segle XX, el cinema documental i de no-ficció, i als gèneres cinematogràfics i televisius.
- Desigualtat en l'accés i la representació als mitjans: existeixen col·lectius infrarepresentats o representats de forma distorsionada als mitjans que, a més, tenen poques oportunitats per a accedir als mitjans i construir un discurs identitari propi. Aquesta línia de recerca es preocupa tant per les diferents manifestacions de les desigualtats en l'accés i la representació als mitjans -entre elles, l'anàlisi de la representació mediàtica de les dones i les minories ètniques, la construcció mediàtica de les relacions afectives (en relació a la violència de gènere) i les dimensions de la fractura digital- com per la transformació d'aquestes situacions d'exclusió -educació en mitjans, apoderament en TIC, anàlisi de la dimensió transformadora dels discursos mediàtics-.
- Economia política de la comunicació: l'Economia Política de la Comunicació constitueix un àmbit de recerca en Comunicació Social amb una llarga trajectòria arreu del món i un important corpus teòric i metodològic. Se centra en l'anàlisi dels sistemes mediàtics des del punt de vista de la seva organització, estructura, finançament i control. Simplificant molt es podria dir que l'Economia Política de la Comunicació pretén estudiar el qui del cèlebre model de Lasswell: els emissors, entesos no tant com a individus sinó com a organitzacions complexes, i sempre posant-los en relació amb el context socioeconòmic de cada societat i període històric, a la llum de les estructures i els fluxos de poder socioeconòmics.
- Mitjans de comunicació, cultura i identitat: es basa en l'estudi dels mitjans de comunicació com a plataformes de representació i, per tant, com a espais de construcció de la identitat social. El treball realitzat s'ocupa dels processos de producció i recepció de productes culturals des d'un punt de vista ampli, així com de l'estudi dels discursos que posen en circulació. L'enfocament està obert a l'estudi de les identitats socials (cultural, de gènere, de classe o nacional, entre d'altres).
- Mitjans de comunicació, infància i adolescència: aquesta línia de recerca se centra en l'anàlisi de com els mitjans de comunicació intervenen en la creació dels estereotips de diferents col·lectius socials amb especial atenció als nens i als adolescents. Un dels aspectes principals d'aquesta línia és la utilització de diverses metodologies de treball (anàlisi del discurs, anàlisi del contingut i anàlisi de la recepció) i la consideració de la televisió com un objecte d'estudi polièdric (amb diferents tipus de llenguatges, de formats, etcètera).
Un dels punts forts que caracteritza el grup ASTERISC és la seva estructura organitzativa, sempre posada al servei d'un creixement sostenible nodrit des de baix. El grup ha anat creixent en nombre d'investigadors/es i volum de projectes i producció científica, malgrat les circumstàncies complexes dels últims anys. Aquest creixement entronca amb un dels objectius principals que és la formació d'una cantera investigadora jove.
La voluntat de mantenir una línia constant de renovació i formació d'investigadors/es s'emmarca en l'aliança i connexió directa entre ASTERISC i dues estructures paral·leles que, en sinèrgia amb el Departament d'Estudis de Comunicació de la URV, col·laboren amb el grup i en les quals hi participen la majoria dels membres: el Màster en Comunicació Estratègica (MASTERDEC) i el Doctorat en Antropologia i Comunicació (DAC).
En aquest últim, a més a més, es fa evident la defensa d'una recerca transdisciplinar ja que és producte de la fusió i col·laboració entre els Departaments de Comunicació i el d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. La col·laboració amb el programa de Doctorat i amb el Màster estableix uns clars marcs transversals com a base de les activitats de formació en el si del grup.